internet

Post interACC1Ó TV

Sortint d’interACC1Ó… Una experiència bestial!” Així donava per tancada la meva participació ara fa tot just un mes a interACC1Ó. Aquest tweet emocional servia per donar sortida al cúmul de sensacions i experiències viscudes no només durant la jornada de Barcelona sinó també molt intensament durant els dos mesos previs a l’esdeveniment. En aquest post miraré d’explicar per què interACC1Ó ha estat per a mi “una experiència bestial.”

El projecte consistia en realitzar un programa de televisió des del recinte del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) que donés cabuda als principals continguts de la jornada central d’interACC1Ó, a Barcelona. Un total de 12 hores de programació en directe emesa pel circuit intern de televisió i al mateix temps per internet des del web d’interACC1Ó. Es tractava d’una marató televisiva amb l’objectiu, en primer lloc, d’emetre en directe el coneixement i les experiències aportats pels protagonistes de l’esdeveniment i, en segon terme, d’enregistrar testimonis que a posteriori servirien per nodrir de contingut l’Anella.

plató de tv a interACC1Ó

D’acord amb aquests objectius es va dissenyar una graella de programació  que contemplava la presència dels ponents convidats a la sessió plenària, experts dels centres de promoció de negoci d’ACC1Ó al món, empreses catalanes amb experiències destacades en innovació tecnològica, els ponents dels tallers per a la competitivitat, les comunitats virtuals de l’Anella, connexions amb el fòrum OME d’anàlisi i prospectiva econòmica, l’emissió íntegra de la sessió plenària i l’acte de lliurament dels premis a la competitivitat, i diferents connexions d’ambient amb els espais i les activitats de networking.

En números estem parlant d’una programació per la que passarien més de 50 persones durant l’emissió del directe en formats d’entrevista, entrevista doble o debat amb múltiples convidats i que es veuria complementada per  més d’una vintena d’entrevistes enregistrades en un set de televisió annex. Al plató hi va autèntics plats forts com ara una recreació de la sessió plenària, amb David J. Rothkopf i Claude Smadja moderats per l’expert en relacions internacionals Pedro Ralda, o un debat sobre el futur del sector TIC a Catalunya amb Carles Grau, Director General de Microsoft a Catalunya, País Valencià, Balears i Andorra; Oriol Lloret, Product & Innovation Strategy Manager de Telefónica I+D; i Ferran González, Senior Director Technical Operations de Cisco. Amb aquests i altres continguts, en conjunt, es va construir una programació coral orientada a recollir i apropar els testimonis de les empreses i els agents per la competitivitat reunits a interACC1Ó al voltant de la innovació, la internacionalització i les tendències i oportunitats de negoci al món.

Per a l’emissió del directe es van preveure tres punts de realització al recinte del CCIB: un primer -el punt central- al plató de televisió instal·lat al vell mig de l’espai dedicat a l’esdeveniment; un segon punt al fòrum OME; i un tercer a l’auditori on tenien lloc la sessió plenària i el lliurament de premis final. Des de cadascun d’aquests escenaris s’enviaven imatges a la sala de control de realització, que també gestionava el senyal rebut des d’una càmera autònoma que captava imatges d’ambient i les servia en directe.

control de realització tv a interACC1Ó

A la sala de control de realització es rebien les imatges dels diferents punts de realització del CCIB i es feien entrar en directe segons constava a l’escaleta en alternança amb altres materials enregistrats prèviament com els  videoresums de les jornades territorials d’interACC1Ó, testimonis i ambient enregistrats minuts abans de l’ emissió, i diferents vídeos corporatius, tot ben amanit amb vídeos promocionals i separadors propis de l’esdeveniment.

El resultat de tot plegat va ser una programació en continuïtat que es va poder seguir durant tota la jornada del 28 d’octubre des del web d’interACC1Ó, on es van arribar a comptabilitzar més de 500 visitants únics . Aquell dia l’emissió televisiva d’interACC1Ó va ser la portada del seu web i va compartir protagonisme amb la conversa establerta al voltant de la jornada a twitter, de manera que l’emissió televisiva no només es feia en obert per a tot el món sinó que, a més, permetia la conversa i la interACC1Ó mitjançant twitter.

streamingtv

El projecte acaba aquí, el projecte d’interACC1Ó en directe. Un cop acabada l’emissió  televisiva els continguts d’interACC1Ó donen continuïtat a l’esdeveniment a l’Anella i altres llocs de la xarxa com youtube, flickr o slideshare, on es comparteix obertament tot el coneixement recollit durant aquesta trobada empresarial.

Pel que fa al projecte televisiu, l’emissió va cumplir el guió previst en un 90% i, per tant, va ser gairebé perfecta. Únicament, a nivell personal, vaig trobar a faltar uns crèdits que identifiquéssin els artífecs i participants d’aquesta emissió -per a mi- sense antecedents. Uns crèdits que diguessin que la idea original i l’impuls va ser de Joan Mayans; que el guió va ser de la periodista experta en tecnologia Anna Solana; que l’equip tècnic i de realització el va posar Playoffvision amb Alberto Gómez a la coordinació; que el plató el va muntar Creartiva amb Iu Obrador al capdavant; que la presentació i conducció del directe va anar a càrrec de la periodista de TVE Cristina Puig; que el senyal d’streaming va ser servit per Flumotion; que res no hauria estat possible sense el treball en xarxa coordinat amb una vintena de persones d’ACC1Ó, que van fer una tasca de producció indispensable; i que per a mi va ser tot un plaer estar en la coordinació de tot plegat aprenent i gaudint al màxim.

Network society: management and monitoring

Nota: post publicat al blog de la Càtedra Unesco d’eLearning UOC amb el títol Network society: management and monitoring

“An institution’s internet presence is the sum of all of the actions that the different players carry out on different parts of the web. Internet strategy does not end with the design of the official website. The digital environment needs to be managed.” This concludes and sums up the Network society: management and monitoring presentation that Genís Roca offered in March to nearly a hundred professionals from the Universitat Oberta de Catalunya (Open University of Catalonia, UOC), as part of the working sessions with the Student Services Area and the Student Incorporation and Monitoring Area.

It was made clear in the session that brand presence on the internet can only be managed if there is a strategy in place that takes into account an organisation’s own activity on the web and its digital environment: other institutions and individuals who maintain and share web presence linked to our own.

There is now the possibility for anyone’s opinion about a brand to appear on the first page of Google’s search results when we look for information. This means we have to reflect on the fact that an organisation’s digital identity is not based on the messages it sends out. Instead, its web presence is the sum of its own activities and those generated in relation to it on the internet by other institutions and individuals in a range of settings and formats.

An organisation’s digital identity is built by what is said about it on the web, in the digital press, in blogs and on social networks. Thus, organisations need a web presence model and strategy that encompasses what they do, but also what the other players on the internet do in this respect.

Managing digital identity means managing complexity. It requires the designing of a web presence model that takes into account a range of possible scenarios. Specifically, according to Genís Roca’s model, we need to pay attention to the nine variables resulting from the intersection of the sources of activities on the internet (own, other and shared) and the owner of the platform where this activity takes place (which again can be own, other or shared).

presenceonthenet

This web presence paradigm involves both what is taking place in our domain and that taking place beyond this. It highlights the complex combination of our own and others’ actions taking place in each of these settings. Management of all this is what is involved in managing our identity on the web and this is why organisations have People, Information and Technology.

Managing an organisation’s web presence means managing People, Information and Technology and what happens when these intersect: attitudes, tools and skills.

strategyonthenet

With respect to attitudes, organisations have to be able to adapt and balance the way businesses and technologies are understood by pre-1970s generations (a minority with great decision-making powers and most of the positions of responsibility) and the way businesses and technologies are understood by the new generations (a growing majority that is skilled and knowledgeable in the web, but underrepresented in the organisation’s power structure).

In terms of tools, the web is rich in open environments, collaborative sites, platforms for communication and discussion, solutions for sharing documents or jointly managing projects. An organisation has to know what tools can provide value and make the most of their being available, flexible and free.

Finally, as far as skills are concerned, an organisation has to focus on knowing how to find, read and listen on the web. These monitoring tasks require the prioritising of what needs to be found on the internet so as to ensure that the most appropriate search methods and environments are used in each case to retrieve relevant results.

To read on the internet, an organisation has to take advantage of the features offered by RSS and be able to order, or even customise, the diverse range of sources of information offered by the web so as to retrieve the most pertinent and up-to-date information in their areas of interest.

To listen to the web, an organisation has to be aware of what is being said about it globally. It needs to track its appearances in the headlines and know which blogs are talking about it and which sites aren’t. It has to monitor trends and search habits on the web, links and any mentions in the blogosphere, the web conversations that are most closely linked to its aims, and its position (and that of the competition) in the internet’s benchmark rankings.

In short, an organisation’s web presence management is the result of managing people’s attitudes in terms of the potential offered by social information systems and technology, exploiting certain online tools to help meet objectives and the skills needed to listen and develop appropriately on the web.