empresa

Hàbils digitals: factor de competitivitat per a les empreses #euroecom

Resum de la ponència de Genís Roca, director de RocaSalvatella, a la Jornada Euroecom.

Genís Roca comença la seva participació a la jornada euroecom reflexionant entorn  les darreres grans innovacions tecnològiques per constatar que la Revolució Internet només acaba de començar. La perspectiva històrica li permet a Genís explicar que la revolució digital o el salt de l’analògic al digital és el canvi més rellevant en els últims 35 anys.

En l’era digital, la possibilitat de crear continguts a l’esfera privada i poder publicar-los immediadatament a l’espai públic genera un canvi, una revolució especialment rellevant. L’accés massiu de les persones als espais de publicació i intercanvi d’informació origina canvis en el control dels continguts i fins i tot canvis en el valor de la informació. La informació no té valor, circula lliurement i ja no és poder.

En els darrers anys hi ha hagut canvis en la propietat, el volum i la velocitatde la informació que circula en l’entorn digital i,  en relació a això, la societat s’hi està incorporant de manera gradual. L’horitzó és la societat xarxa i per arribar-hi la gran barrera per la incorporació massiva al fet digital és una barrera cultural, no una barrera d’accés a la tecnologia.

Genís Roca a l'Euroecom
El canvi cap a la societat xarxa implica un canvi en la mentalitat de les persones, implica passar de ser passiu a ser un creador actiu de continguts, implica compartir per damunt de controlar de la informació. El camí cap a aquesta nova cultura digital requereix canvis en les eines i en les habilitats i també canvis en les actituds.

En l’àmbit professional ja no podem entendre determinades situacions sense l’ús de la tecnologia, però cal un pas més i fer que les noves tecnologies vagin més enllà de substituir les anteriors (imitant-les) i generin les noves maneres de fer. De cara a estar ben qualificat en l’entorn professional, les principals competències són:

  • Saber buscar
  • Saber discriminar una font d’informació
  • Sab er administrar una dieta d’informació
  • Saber ordenars els objectes digitals
  • Saber gestionar el relacional digital
  • Saber gestionar la identitat digital

En l’àmbit directiu, aquestes competències s’amplien i també inclouen la preocupació per la formació i el reciclatge dels equips, la bona gestió de la  comunicació interna, i la revisió o actualització dels criteris de selecció de personal.

Pel que fa al mercat, les organitzacions han de ser capaces derevisar com monitoritzen el sector, han de saber gestionar la seva reputació digital, i cal que siguin capaces de rebre i actualitzar la informació que tens dels clients. I, finalment, pel que fa a estratègia, les empreses cal sàpiguen situar-se i moure’s en l’entorn digital per entendre com els afectarà la nova societat xarxa i com canviarà el model de negoci en el seu sector.

Post interACC1Ó TV

Sortint d’interACC1Ó… Una experiència bestial!” Així donava per tancada la meva participació ara fa tot just un mes a interACC1Ó. Aquest tweet emocional servia per donar sortida al cúmul de sensacions i experiències viscudes no només durant la jornada de Barcelona sinó també molt intensament durant els dos mesos previs a l’esdeveniment. En aquest post miraré d’explicar per què interACC1Ó ha estat per a mi “una experiència bestial.”

El projecte consistia en realitzar un programa de televisió des del recinte del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) que donés cabuda als principals continguts de la jornada central d’interACC1Ó, a Barcelona. Un total de 12 hores de programació en directe emesa pel circuit intern de televisió i al mateix temps per internet des del web d’interACC1Ó. Es tractava d’una marató televisiva amb l’objectiu, en primer lloc, d’emetre en directe el coneixement i les experiències aportats pels protagonistes de l’esdeveniment i, en segon terme, d’enregistrar testimonis que a posteriori servirien per nodrir de contingut l’Anella.

plató de tv a interACC1Ó

D’acord amb aquests objectius es va dissenyar una graella de programació  que contemplava la presència dels ponents convidats a la sessió plenària, experts dels centres de promoció de negoci d’ACC1Ó al món, empreses catalanes amb experiències destacades en innovació tecnològica, els ponents dels tallers per a la competitivitat, les comunitats virtuals de l’Anella, connexions amb el fòrum OME d’anàlisi i prospectiva econòmica, l’emissió íntegra de la sessió plenària i l’acte de lliurament dels premis a la competitivitat, i diferents connexions d’ambient amb els espais i les activitats de networking.

En números estem parlant d’una programació per la que passarien més de 50 persones durant l’emissió del directe en formats d’entrevista, entrevista doble o debat amb múltiples convidats i que es veuria complementada per  més d’una vintena d’entrevistes enregistrades en un set de televisió annex. Al plató hi va autèntics plats forts com ara una recreació de la sessió plenària, amb David J. Rothkopf i Claude Smadja moderats per l’expert en relacions internacionals Pedro Ralda, o un debat sobre el futur del sector TIC a Catalunya amb Carles Grau, Director General de Microsoft a Catalunya, País Valencià, Balears i Andorra; Oriol Lloret, Product & Innovation Strategy Manager de Telefónica I+D; i Ferran González, Senior Director Technical Operations de Cisco. Amb aquests i altres continguts, en conjunt, es va construir una programació coral orientada a recollir i apropar els testimonis de les empreses i els agents per la competitivitat reunits a interACC1Ó al voltant de la innovació, la internacionalització i les tendències i oportunitats de negoci al món.

Per a l’emissió del directe es van preveure tres punts de realització al recinte del CCIB: un primer -el punt central- al plató de televisió instal·lat al vell mig de l’espai dedicat a l’esdeveniment; un segon punt al fòrum OME; i un tercer a l’auditori on tenien lloc la sessió plenària i el lliurament de premis final. Des de cadascun d’aquests escenaris s’enviaven imatges a la sala de control de realització, que també gestionava el senyal rebut des d’una càmera autònoma que captava imatges d’ambient i les servia en directe.

control de realització tv a interACC1Ó

A la sala de control de realització es rebien les imatges dels diferents punts de realització del CCIB i es feien entrar en directe segons constava a l’escaleta en alternança amb altres materials enregistrats prèviament com els  videoresums de les jornades territorials d’interACC1Ó, testimonis i ambient enregistrats minuts abans de l’ emissió, i diferents vídeos corporatius, tot ben amanit amb vídeos promocionals i separadors propis de l’esdeveniment.

El resultat de tot plegat va ser una programació en continuïtat que es va poder seguir durant tota la jornada del 28 d’octubre des del web d’interACC1Ó, on es van arribar a comptabilitzar més de 500 visitants únics . Aquell dia l’emissió televisiva d’interACC1Ó va ser la portada del seu web i va compartir protagonisme amb la conversa establerta al voltant de la jornada a twitter, de manera que l’emissió televisiva no només es feia en obert per a tot el món sinó que, a més, permetia la conversa i la interACC1Ó mitjançant twitter.

streamingtv

El projecte acaba aquí, el projecte d’interACC1Ó en directe. Un cop acabada l’emissió  televisiva els continguts d’interACC1Ó donen continuïtat a l’esdeveniment a l’Anella i altres llocs de la xarxa com youtube, flickr o slideshare, on es comparteix obertament tot el coneixement recollit durant aquesta trobada empresarial.

Pel que fa al projecte televisiu, l’emissió va cumplir el guió previst en un 90% i, per tant, va ser gairebé perfecta. Únicament, a nivell personal, vaig trobar a faltar uns crèdits que identifiquéssin els artífecs i participants d’aquesta emissió -per a mi- sense antecedents. Uns crèdits que diguessin que la idea original i l’impuls va ser de Joan Mayans; que el guió va ser de la periodista experta en tecnologia Anna Solana; que l’equip tècnic i de realització el va posar Playoffvision amb Alberto Gómez a la coordinació; que el plató el va muntar Creartiva amb Iu Obrador al capdavant; que la presentació i conducció del directe va anar a càrrec de la periodista de TVE Cristina Puig; que el senyal d’streaming va ser servit per Flumotion; que res no hauria estat possible sense el treball en xarxa coordinat amb una vintena de persones d’ACC1Ó, que van fer una tasca de producció indispensable; i que per a mi va ser tot un plaer estar en la coordinació de tot plegat aprenent i gaudint al màxim.

John A. Lynn: l’evolució del màrqueting davant la convergència digital

En l’actual panorama de convergència digital, les empreses han d’adaptar les seves estratègies de comunicació per tal d’assegurar que els missatges sobre els seus productes impacten positivament en els seus públics objectius. Les organitzacions han de ser capaces de generar continguts atractius, establir una relació de qualitat amb els consumidors, i facilitar espais de participació directa amb ells. Així es desprèn de la ponència que John A. Lynn, president del Grup GREY, va oferir durant la Jornada Euroecom 2008, organitzada per ACC1Ó.

———————–

————————
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l’última versió, només us requerirà uns instants.

——————–
Segons Lynn, en l’actual context de digitalització els tres conceptes clau sobre els que han de girar les estratègies de comunicació d’una empresa són la rellevància dels continguts que genera com a organització; el compromís que aquesta estableix amb el seus públics per al manteniment i la renovació dels seus vincles; i la participació dels consumidors en el procés de construcció del missatge entorn els seus productes i serveis.

En aquest marc, les empreses han de generar continguts capaços d’establir vincles amb els consumidors; continguts novedosos, autèntics, creïbles i originals, i amplificar el missatge a través de diferents plataformes (web, tv, events, etc.) per tal d’aprofitar al màxim totes les possibilitats d’interacció i conversa amb els consumidors. En aquest sentit, cal explotar el marketing multicanal per facilitar que els usuaris arribin a la nostra organització i vulguin participar amb ella.

En el nou entorn digital s’ha acabat la comunicació unidireccional, les empreses han de crear espais de diàleg entre la marca i els seus públics i han de mantenir un compromís actiu envers aquesta relació atenent l’interès del consumidor, la seva curiositat i el seu nivell d’exigència. Per a aconseguir-ho l’instrument més important a l’abast de les organitzacions és la creativitat, que incideix tant en la creació dels missatges com en el disseny de les estratègies i els escenaris de comunicació.

Les formes de comunicació de les empreses s’estan transformant i, cada cop més, aquestes van més enllà del missatge publicitari o comercial clàssic per a crear al mateix temps espais de participació directa dels consumidors, territoris d’exploració en els que de vegades és difícil establir les fronteres entre formats i canals però que tenen la característica comú de conferir a l’usuari el control absolut de la comunicació.

En resum, les empreses han de tenir present que en l’actual escenari de convergència tecnològica el consumidor està a la xarxa i, en aquest context, el més important no és anunciar-se sinó crear espais per a que els consumidors s’impliquin en la comunicació d’una marca, un producte o un servei. Per això, les estratègies de comunicació en l’entorn digital han de ser permanents; els continguts han de ser atractius per generar participació, compromís i rellevància; i els sistemes de medició i avaluació de l’impacte de la comunicació han de ser més complexos i exigents.